jueves, 8 de noviembre de 2012
LA MAGRANA
Mireu que bé que s'ho van passar experimentant amb la magrana. N'hi havia que se la posaven de corona, d'altres que deien que punxava...
Alguns al principi no es van atrevir a provar-la, però quan anaven veient que la resta ho provava i els agradava, es van animar. Després vam fer una fitxa per estampar el fruit vermell en un dibuix de la magrana.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Carai quina feina!
ResponderEliminarAl darrera hi ha tot un treball de programació i preparació amb un objectiu clar. que els nostres fills aprenguin coses, que aprenguin a investigar, que descobreixin i que gaudeixin fent-ho.
Felicitats!
Gràcies!
Cómo disfrutan mientras aprenden, bonito trabajo.
ResponderEliminarLes magranes que aviat desaperixaran, jo només en menjava quan anava a ca la meva àvia, perquè m'agradava anar-les a buscar a l'arbre, pelar-la i treure els grans i ella me les ensucrava.
ResponderEliminarPetons
Que xulo apendre experimentant!! eren bones les magranes?
ResponderEliminarMoltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
ResponderEliminarQuins records més bonics que guardes de les magranes, Olga.
Meri, sí que eren bones! :)
Que bè que us ho passeu en aquesta escola.......com m'agradaria poder remenar tot aixo amb vosaltres...jejejejej!!!!!!
ResponderEliminar